Preludi d'un silenci calm

Són els teus ulls la meva balconada
predilecta al Mediterrani,
la cala més ampla i assolellada,
d’un marró intens, ferm i llis.

I els teus cabells el testimoni veraç
d’una tramuntana que ens sala els llavis
quan la tarda cau, i neix la lluna blanca
a un horitzó d’atzurs engolit per l’aigua.

Tot seguint la veta platejada del seu pas,
lluna clara, bressol del mar i dels amants,
ens capbussem, dibuixant minses onades
al mirall nocturn dels astres més propers:

Solitaris i nus.

20/07/2009 - Arnald