Emmène moi

Una cançó que encara em transporta a la vida parisinia que, a vegades, es troba tant a faltar...

From La charme de Paris (my photos)

El temple

Els teus ulls vessaven l’oceà enter
en nits de tempesta i onades,
l’infern brollava al firmament
i els estels eren les pigues de la teva pell
reflectides més enllà dels núvols al cel.

Damnat, per desitjar-te fora mesura,
reclòs dins l’àmbit estricte de la nit
on els teus dits, m’entravessaven l’ànima
sota la plàcida claror de la lluna
i la visió eterna de l’amor més efímer. .

Vestigis de rauxa enfollida,
malabarismes de somnis prohibits,
aquells instants eren, de tan breus,
l’èxtasi absolut de l’existència.

Arnald

Trocets d'estiu enyorat...

CARROS DE FOC (COLL DE DELANUÏ)

CARROS DE FOC (COLL DEL CONTRAIX)

Vallclara, el meu refugi...

Nietzsche, "Así hablaba Zaratustra"

"Todas las cosas derechas mienten... Toda verdad es curva, el tiempo mismo es un círculo."

Les passes perdudes

Dolces, extremadament dolces,
les nits que corrien amb cadència
vora els teus braços oberts,
pels carrers embafats d’aigua
que destil•laven una fina boirina
a l’albada dels freds dies d’hivern.

-Arnald-

Metamorfosi

D’aquells dies, ara,
només resten els records,

esbossos de tu.

I amb el temps
els colors s’han fos
en blancs i negres,
i amb un ingent esforç
puc arribar a reconstruir
el teu rostre en grisos
difuminats per l’oblit.

Aquest vell rellotge,
penjat dalt d’un campanar,
no és més que l’escorxador
de tots aquells dies
que passàrem junts.

Les campanes repiquen,
anuncien els morts.

Jo ja no soc aquell
que caigué foll
als teus braços,

quelcom s’ha perdut,
soc un altre,

ja no hi vius dintre meu.

-Arnald-
02/04/2009

Nocturn

Com de fosca és la nit

que els teus ulls se’m fan clars

en reflectir-se a les aigues del riu;

com de fosca i freda

que l’ànima s’hi arronsa,

amb l’afany de captivar el record

i tot allò que resta

de l’escalfor del teu cos.

Silenci, oblit i silenci,

la teva veu és ja l’eco llunyà

del plor d’un ahir sagnant.

Com de freda és la nit

quan els teus ulls s’enfonsen

dins el pou de la memòria.

-Arnald-

16/04/2008