El temple

Els teus ulls vessaven l’oceà enter
en nits de tempesta i onades,
l’infern brollava al firmament
i els estels eren les pigues de la teva pell
reflectides més enllà dels núvols al cel.

Damnat, per desitjar-te fora mesura,
reclòs dins l’àmbit estricte de la nit
on els teus dits, m’entravessaven l’ànima
sota la plàcida claror de la lluna
i la visió eterna de l’amor més efímer. .

Vestigis de rauxa enfollida,
malabarismes de somnis prohibits,
aquells instants eren, de tan breus,
l’èxtasi absolut de l’existència.

Arnald