Dolces, extremadament dolces, les nits que corrien amb cadència vora els teus braços oberts, pels carrers embafats d’aigua que destil•laven una fina boirina a l’albada dels freds dies d’hivern.
"D'infinita calma és ací l'estiu en què mai no passa res de l'altre món, malgrat una catàstrofe al·lucinant, terriblement memorable: de nit, a les platges, la mar tomba castells."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada