Només volia un petit
bocí de tu,
fer d’aquest desig
compartit,
l’àmbit més secret
d’aquest estiu.
Ajornar l’encontre
és deixar perir
aquest enyor d’amor:
vertigen dels ulls.
Resignem-nos doncs
a l’oblit més profund.
No ferirem ningú més,
ja hi ha prou nafres
dins aquestes mirades,
que amb prudència es creuen
i empresonen l’anhel salvatge
de retrobar-se amb els llavis.
Arnald
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada