Pentagrama del vent vora Poblet,
descansen sobre un llençol de terra seca
aquests enfilalls de vinyes verdes,
com un exèrcit de nans
que llisquen muntanya avall
a l’hora del crepuscle.
Com l’heura a la pedra
s’abracen les unes a les altres,
i amb llàgrimes rojes semblen plorar
l’enyorança dels anys passats
i l’aspre tacte de les mans
dels destres jornalers.
Trist acord del temps pels corriols
que sotgen els camps,
i els delimiten tot emmarcant
aquest reflex verdós a l’ombra del món.
Ja comença la verema,
un esplet de mans ennegrides
esprem el fruit d’aquesta terra
que solleva delerosament
aquests ceps de les entranyes.
-Arnald-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada