Les nits del present

Deixem que el present colli amb forces

aquestes febles arrels a la terra del possible,

i que cap somni sigui una eixorca fugida

d’un món on encara hi resti sorra

per refer, de nou, salats castells a mida.

Desfem-nos d’aquest erm silenci

i pregonem amb forces l’inici d’una lluita

feroç i continuada, per restablir amb esma

els àmbits i els límits d’aquesta nostra vida,

totes les dreceres inexactes que menin

enllà on el cor es despulli i l’ànima esclati.

Creem de nou els horitzons dels nostres dies,

i amb les teves mans, i aquestes meves,

modelem amb cura l’argila dels vençuts,

per ressorgir, novament i amb esperança,

eteris i volubles,

per endinsar-nos, sense por,

al vertigen del temps

i descobrir, de nou,

l’escalfor d’un cos amic.

[Arnald]