6 d’octubre del 2008

La meva illa

Ara que tot just arribo a formular
els interrogants vitals del meu camí,
començo a perdre’m vertiginosament,
com tothom, amb més o menys deler,
dins la recerca incansable del rumb difós
vers la meva Itaca particular.

[Arnald]

3 comentaris:

mar ha dit...

m'agraden els interrogants vitals del camí de vida...
però el difícil és formular-los... així que ja tens molta feina feta... només et queda viure per anar trobant les respostes...

gràcies per passar per casa meva, t'enllaço perquè m'ha agradat molt el que he llegit per aquí i tornaré amb més calma...
una abraçada

Jesús M. Tibau ha dit...

de vegades buscar el nostre destí provoca vertigen, molts dels meus personatges ho saben prou bé

La Guardiana Del Oráculo ha dit...

Hola lo primero gracias por tu visita en mi hogar, es un placer que me hayas traido hasta aquí.
Lo segundo muchos textos tuyos me recuerdan a como escribe alguien a quien leo y sigue siendo un placer.
Lo tercero es sobre tu precioso texto, creo que a veces hay que perderse para poder reencontrarse.
y por último un beso...