de com escurçar-les, de com eixamplar-les,
parlaré de distàncies desdibuixades,
de com guareixen, de com fereixen,
parlaré de com la vida m’ha après
a mesurar-les,
de com la llibertat m’ha empès
a conduir-les.
Parlaré de tu, de l’oblit,
de com intuir la presència
d’aquesta distància necessària,
i de com, alhora, la felicitat
sembla frissar-me la pell.
Parlaré de mi i de tot allò
que em sacsegi els ossos,
que faci néixer nous viaranys
i la percepció d’un univers
completament desconegut.
Parlaré de distàncies imprescindibles,
de com escurçar-les, com eixamplar-les,
parlaré de distàncies clares i correctes,
de com guareixen, de com fereixen.
Parlaré de com certes distàncies
esdevenen forçosament un nou camí
de coneixences i alegries.
-Arnald-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada