Preludi d'un silenci calm

Són els teus ulls la meva balconada
predilecta al Mediterrani,
la cala més ampla i assolellada,
d’un marró intens, ferm i llis.

I els teus cabells el testimoni veraç
d’una tramuntana que ens sala els llavis
quan la tarda cau, i neix la lluna blanca
a un horitzó d’atzurs engolit per l’aigua.

Tot seguint la veta platejada del seu pas,
lluna clara, bressol del mar i dels amants,
ens capbussem, dibuixant minses onades
al mirall nocturn dels astres més propers:

Solitaris i nus.

20/07/2009 - Arnald

Emmène moi

Una cançó que encara em transporta a la vida parisinia que, a vegades, es troba tant a faltar...

From La charme de Paris (my photos)

El temple

Els teus ulls vessaven l’oceà enter
en nits de tempesta i onades,
l’infern brollava al firmament
i els estels eren les pigues de la teva pell
reflectides més enllà dels núvols al cel.

Damnat, per desitjar-te fora mesura,
reclòs dins l’àmbit estricte de la nit
on els teus dits, m’entravessaven l’ànima
sota la plàcida claror de la lluna
i la visió eterna de l’amor més efímer. .

Vestigis de rauxa enfollida,
malabarismes de somnis prohibits,
aquells instants eren, de tan breus,
l’èxtasi absolut de l’existència.

Arnald

Trocets d'estiu enyorat...

CARROS DE FOC (COLL DE DELANUÏ)

CARROS DE FOC (COLL DEL CONTRAIX)

Vallclara, el meu refugi...

Nietzsche, "Así hablaba Zaratustra"

"Todas las cosas derechas mienten... Toda verdad es curva, el tiempo mismo es un círculo."

Les passes perdudes

Dolces, extremadament dolces,
les nits que corrien amb cadència
vora els teus braços oberts,
pels carrers embafats d’aigua
que destil•laven una fina boirina
a l’albada dels freds dies d’hivern.

-Arnald-